Cor brut

  1. Cor brut -:-- / -:--

Com la raó desfà el somni,
ens separà a l’un de l’altre
la lluna solitària.
Tancaren el sol per sempre
tres mil fulles de tres branques,
perduts en un full de somni.
I un joc d’albes va hostiar-nos.

D’aquell foc,
va calmar-nos les ferides,
a la nit, freda rosada.
Vam cremar-nos al capvespre.
Com si la nit no portés l’alba
vam sortir al sol de la tarda,
d’entre valls de teranyines

Vàrem perdre-la,
no trobem
l’amor.

Voldríem,
reina,
ens mirem.

Cos brut,
cos pur,
cor brut.

La llum
de l’últim dia
fa mal.

Cos brut,
cos pur,
cor pur.

La llum
de l’últim dia
fa mal.

La llum
fa mal.