Deixa’m trencar l’encant (la flor de la redempció)

  1. Deixa’m trencar l’encant (la flor de la redempció) -:-- / -:--

Quan no tinc, no tinc,
màgia tendra a dins
sento el vent i el món i no,
no és, no és amic, no.
I els teus ulls fan mal, sí,
i el meu cos és mort, sec,
i em trobo més enllà del límit
lluny de tu i de tot, sol.

No puc ser fantàstic, sempre,
no puc mantenir la màgia.
Deixa’m trencar l’encant, sí,
deixa’m respirar un instant.
Jo no sóc un follet de conte,
jo no tinc un misteri cada dia,
no vull mirar estrelles cada nit,
jo també vull ser un animal de maneres bastes.

Però aquest ritme és una mica màgic,
sí, sento retornar la força, meva.
La pell em fa pessigolles,
i la sang m’estova les venes.
Ara potser sóc l’antic amant de les nimfes
fins que duri aquest viatge.
I no tinc pas por que s’acabi
sempre torno a ser tendre algun dia.