Després del Descobriment

  1. Després del Descobriment -:-- / -:--

Han estat uns quants anys per valls i muntanyes. Deixem cingleres i gorges, vòrtexs on la vida s’afanya a morir i renéixer constantment. Estem cansats del continu moviment i, ara sí, ens plau de contemplar la foto fixa dels estadis de la ment. Venir, marxar, canviar a poc a poc, sense pressa, sense avorrir-nos tan fàcilment.
Encarem el curs de la vida i escollim sortir.

Sortim a la gran plana fèrtil i alentim el curs de la vida. Ja no tenim pressa per morir. Hem après a donar menys amor i menys dolor.
Ara tot pren el gris color de la pau, que no és sinó un univers de matisos on sentim la llum sense intermitències. Entrem al joc de les comoditats, les dolces preocupacions quotidianes que acaronen la pell de l’heroi cansat. Les cicatrius romandran impertèrrites per recordar-nos dia a dia el fulgor de batalles al crepuscle de la ment.
L’horitzó es dibuixa i comença a definir futurs. Antigues masies, ermites perdudes que emergeixen més enllà dels somnis. Podem tocar l’esdevenidor amb la punta dels dits, i ja no ens sentim tan forts ni tan petits com abans. Prenem mesura, per fi.

Hem trobat un inventari rovellat.
Hem trobat llavor.
Hem trobat cortines de ganxet.
Hem trobat l’estiu.

Hem trobat un sac de trumfes.
Hem trobat un hort.
Hem trobat un llit de barrots
i uns barrots sense llit.

Hem trobat fustes podrides.
Hem trobat lloc.
Hem trobat fesols de la iaia.
Hem trobat cort.

Hem trobat les botes de set llegües.
I les hem cremades.
Hem trobat una gran cruïlla.
I ens hem dividit.

Hem trobat totes les nostres particions.
I un ocell daurat.
Hem jugat a construir-nos el cos.
I ens hem fet bonics.

Volem tenir els ulls per naltres.
I el nas també.
No volem tenir pèls a les celles
per si cau suor.

Tinc un morat a la punta del nas.
I no sé què ho fa.
Plantarem un camp de pastanagues.
I esperarem la pluja.

Hem trobat terra, roures i alzines.
Hem trobat sang.
Hem trobat el sol, nens i nenes
que busquen la llum.