El testament d’Amèlia

  1. El testament d’Amèlia -:-- / -:--

Malalta, està malalta,
la filla del bon rei,
comtes la van a veure,
comtes i noble gent.
Ai, que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells.

Filla, la meva filla
de quin mal us queixeu?
El mal que jo tinc, mare,
bé prou que me’l sabeu:
metzines me n’heu dades
que em nuen el cor meu.

I a vós, la meva mare,
us deixo el marit meu
perquè el tingueu en cambra
com fa molt temps que feu.
Ai, que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells.

I us deixo les xinel·les,
les xinel·les dels peus,
perquè en baixar l’escala
el coll us hi trenqueu.
Ai, que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells.