Kahoté (la flor del desamor)

  1. Kahoté (la flor del desamor) -:-- / -:--

Kahoté tens els ulls de cristall,
Kahoté tens els ulls de colors,
Kahoté tens els ulls de cristall,
són el calidoscopi de la teva ment.

Kahoté tens els ulls de colors,
Kahoté tens els ulls de cristall,
Kahoté tens els ulls de colors
com els prats florits quan neix l’estiu.

Intuint el teu jardí,
la rosa, el clavell i el narcís
vaig alçar-me de bon matí,
el timó, el ginebre i l’anís.

Per anar-te a estimar
em vaig posar tot mudat,
amb la ment a la mà
i el cor al costat
(amagat, per si de cas).

Kahoté tens la lluna al mirall,
Kahoté tens l’hortiga a la mà,
Kahoté tens la vida en un cel
que sembla un joc d’infants
i és un bosc de xiprers.

Kahoté tens l’hortiga a la mà,
Kahoté tens la lluna al mirall,
Kahoté tens l’hortiga a la mà,
però els teus dits són de cotó.

Pel meu roser no vas mostrar afecte,
no era del teu amor el subjecte.
Tu volies la mel dels meus cabells,
la que viu i riu darrera el meu serrell.

Et dono el timó, el narcís i els clavells,
la rosa la guardo per una altra.
Deixaré mel en els teus cabells,
des de l’arrel fins a la part més alta.

Dolça abella, enlloc de prendre
vas omplir més la gerra.
Dolça abella, enlloc de prendre
vas omplir molt més la gerra.

Kahoté tens els ulls de cristall,
són el calidoscopi de la teva ment.
Kahoté tens els ulls de colors
com els prats florits quan neix l’estiu.

Kahoté tens la lluna al mirall,
Kahoté tens els llavis de flors,
Kahoté tens el ulls de cristall
i el somriure de nit de colors.

Kahoté tens la vida aparent,
set mil aparences, ni una de real.
Kahoté tens la vida canviant,
massa personatges per un circ teatral.

Kahoté tens la lluna al mirall,
Kahoté tens als llavis caramels,
Kahoté tens el ulls de cristall
i el somriure de nit d’estels.