La caseta d’enlloc

  1. La caseta d’enlloc -:-- / -:--

Són les set del matí, lluna d’abril, diumenge de rams
i a la caseta d’enlloc, brossa d’ahir, jaiem embarcats.
La vella del fons del pou,
cent mil diumenges que dorm,
i amb un esqueix de cançó
ens surt el sol.

Estan a punt d’arribar àligues negres, amics i parents.
Petita festa que fem perquè volem, amb les veles al vent.
Hi ha l’home, aquell del carrer,
i el vell sorrut bandoler,
de mica en mica, avui sí
que ens surt el sol.

Cau la nit a la festa,
milers de campanetes,
una corrua de fades
que arriben de puntetes…

En un cel estampat d’estrelles
la gran xera s’enfila
d’un foc de branques d’alzina,
xàldigues dins una mina.

Arnes, dragons i volianes,
des dels balcons mos aguaiten;
porcs fers, voliacs i cabrotes,
cap dins del bosc mos atrauen…