Les clares rutes

  1. Les clares rutes -:-- / -:--

(Miquel Martí i Pol / Roger Mas i Solé)

Les clares rutes del teu cos i el vent
a les terrasses altes de la nit.
Llegeix-me els ulls. M’aprenc i em desaprenc
sense dir res. Tant d’horitzó sobrer
i aquesta melangia amb verds i blaus,
fulles i somnis, i algun cant llunyà
que ni somou els borrallons de pols.
S’atarda el gest. Meandres de claror
i aquest atzar de tot que no constreny
ni lliga ni sotmet. Lassos, deixem
que el raig del temps flueixi lentament
i ens amari de nou. Membres endins
recomença el gran cicle; terra i sang
mesclats confusament, i fosca i llum
encara indestriables. Penso el mar
immòbil i llunyà d’una postal.
L’espera, Marta, clar cancell del goig.