Mors ultima ratio

  1. Mors ultima ratio -:-- / -:--

El teu cor és tant petit
que ni tan sols t’estima a tu.
La teva ment es creu tant gran
que no ho serà.

I camines costa avall,
el vent i els anys et porten lluny;
i t’adones massa tard
que estimes el que creies poc.

La teva ment s’enfonsa cruel:
no era tan gran, només engany;
i t’has deixat explotar
per grans visions d’irrealitat.

Vine, vine al meu costat,
jo sóc l’ultima raó.
Penetra en la meva realitat,
jo sóc l’última raó.