Si s’apartessin els núvols (la flor de la lògica)

  1. Si s’apartessin els núvols (la flor de la lògica) -:-- / -:--

Des del balcó de Casafont,
la lluna sota Busa,
la broma prenya la vall
i el cel és net i un núvol orfe.

Fràgil harmonia,
l’Univers dorm ple de vida,
de nit tot s’aguanta
si és que res no s’aparta.

Si s’apartés la nit cauria el son,
si s’apartés el son cauria el somni.

Tens el llit tan prim com la porta de l’infern.

Des dels boscos de la Selva,
el sol a l’Aigua d’Ora,
crema la llum cada fulla,
tres camins porten al riu.

Savis rojalets
voregen cingles de sacra erecció,
de dia tot s’aguanta
fins que res no s’aparti.

Si s’apartés l’aire cauria el cel,
si s’apartessin els núvols cauria Déu.

Riu fins que s’aparti el fil daurat que et deixa ser.

Si se t’apartés el coll et cauria la cara.